Fa poc llegíem a The Altlantic que la web és com fantasmagòria. Ni és una llibreria, ni és fiable, és un cúmul de continguts canviants que quan desapareixen ho fan per sempre, sense deixar absolutament cap rastre.

Projectes com The Internet archive’s wayback machine lluiten des de 1996 per recollir dades que aportin coneixement i no desapareguin amb el pas del temps si algú es descuida de renovar un hosting. La biblioteca d’Alexandria, en el seu dia era considerada “cervell i cor del món antic”, però va desaparèixer sense deixar-nos més que pistes. Avui, tenim al nostre abast una llibreria virtual de grans dimensions però paradoxalment ens costa trobar la informació que un dia vam llegir i que potser ens interessa recuperar.

Per què ens costa cada vegada més trobar coses a Internet? 

Les dades parlen per sí soles: el 1994 hi havia menys de 3000 webs online. L’any passat hi havia més d’1 bilió. A banda, no només es tracta de nombre: les pàgines avui són més complicades i estàn fetes a partir de diferents sistemes i formats, cosa que fa que no es categorizin de forma plana com es feia abans.

internet la panoramica

Però, per què els experts diuen que molta de la informació desapareix? Ja va passar amb altres formats, com el cinema:

Gran part de les peces fílmiques entre el 1912 i el 1929 als

Estats Units es van perdre,

no perquè no se sapiguessin conservar sinó perquè no se sabia que eren valuoses.

De fet, els primers anys de la imprempta van experimentar un fenòmen similar al que ara pateix internet: molt del paper que es feia es perdia. La gent veia els llibres com un objecte poc valuós perque es podia repetir infinites vegades i es distribuïen com una cosa efímera, trivialitzada, potser denigrada com avui en dia està la web; “too fast for the truth”, com deia un crític del New York Times el 1858 del telègraf.

Historiadors i conservadors digitals coincideixen:

la web que coneixem avui en dia desapareixerà en gran mesura

internet la panoramica

Més dades: L’esperança de vida d’una pàgina era, el 1997, de 44 dies. El 2003 era de 100 dies, pels links la mort era encara més prematura. El 2008 es va fer un experiment de seguiment de links de 2700 fonts diferents, la majoria de les quals no tenien versió impresa. Després d’un sol any es va observar que el 8% dels links ja no funcionaven. El 2011, tres anys més tard, el 30% dels links de la col·lecció ja havien mort.

Ara per ara, sembla que si volem manternir la web, no es tracta només d’actualitzar continguts i mantenir-los al dia sinó de mantenir els formats de web que s’utilitzen avui en dia. Els formats canvien ràpidament i els experts opinen que d’aquí uns anys el web que veiem ara serà irreconeixible. A més plataformes com Youtube eliminen automàticament els vídeos antics, i, mentre algunes organitzacions com The Archive intenten conservar dades, urls i webs, hi ha milions de pàgines que desapareixen sense fer soroll…